De hiats i avencs
L’Avenç ha publicat aquest febrer el nou llibre de la manresana Cristina Masanés, Marxarons. Viatge pels cims i les valls del llenguatge. Es tracta d’una espècie de dietari en diferit en què Masanés parla de l’afàsia que va patir el seu pare després d’haver sofert un accident vascular. S’hi veu la urgència del primer moment, … …
La llei de Murphy
Entre totes les obres que, d’una o altra manera, en un moment o altre, s’han declarat deutores de la Carta de Philipp Lord Chandos a Francis Bacon d’Hugo Von Hofmannsthal, el recull de la Poesia reduïda de Xavier Lloveras exhibeix un caràcter singular que el fa verament excepcional. Aquella peça que Vila-Matas considerava un cim … …
«Però fèiem l’amor a les taules dels bars»: embriaguesa, carícia i compromís a El nòmada i l’arrel de Manel Marí
Quan besis, beu, curi el veire el temor Joan Salvat-Papasseit And no one knows where the night is going And no one knows why the wine is flowing Leonard Cohen Voldria pensar que tot plegat ha estat fruit d’un atzar sostingut en el temps. O, si no ho ha estat, em faria feliç concloure que … …
el més llegit
01
La llei de Murphy
Entre totes les obres que, d’una o altra manera, en un moment o altre, s’han declarat deutores de la Carta …
02
«Però fèiem l’amor a les taules dels bars»: embriaguesa, carícia i compromís a El nòmada i l’arrel de Manel Marí
Quan besis, beu, curi el veire el temor Joan Salvat-Papasseit And no one knows where the night is going And …
03
De hiats i avencs
L’Avenç ha publicat aquest febrer el nou llibre de la manresana Cristina Masanés, Marxarons. Viatge pels cims i les valls …
Ara sí: l’Homenot. Sobre Un cor Furtiu. Vida de Josep Pla
L’epitafi a la làpida de Stendhal al cementiri de Montmartre podria resumir la vida de Josep Pla: «Scrisse. Amò. Visse» (‘Va escriure. Va estimar. Va viure’). L’ordre potser no és ben bé aquest. O sí. Crec que va arribar a estimar més que escriure, perquè per l’escriptura sentia un veritable amor, i que només va … …
I que ens sembli que és el ball dels balls…
Ell els donà la parla, i es convertiren en ànimes La cita és d’Alfred N. Whithead. És bonica, sens dubte: l’ànima és el regal del Llenguatge (amb majúscules, evidentment). Però pensant-hi, m’ha vingut al cap Wisława Szymborksa, la poesia de la qual ofereix un mite de l’origen força diferent. Per a Wisława Szymborska, el llenguatge … …
Si Gentil hagués continuat viu i encisat per Flordeneu. Sobre Canigó 1883
La recent pel·lícula documental Canigó 1833 m’ha recordat un comentari del filòleg Narcís Garolera sobre la singularitat del poeta: a diferència de la majoria d’escriptors de la seva època, Verdaguer destacà amb una poesia de «caire èpic, d’escenografia i temàtica grandiosa». Si això és cert, aleshores el llenguatge visual que ha escollit Albert Naudín, director … …
Aquest món ja no és el nostre. Sobre dues novel·les de velles sàvies
Només la inconsciència de la joventut pot proporcionar tranquil·litat. Nosaltres hem arribat en aquell punt que ja podem copsar tots els paranys i això ens fa viure en un neguit constant. El càsting, Antònia Carré-Pons Durant els últims nou anys, les operacions estètiques han crescut un 215%, amb un augment considerable després de la … …
El theatrum mundi de Damià Bardera
La vida no és sinó una ombra ambulant, un pobre actor que es mou enrigidit i consumeix el temps que li toca d’estar a escena i després ja ningú no el sent més. ―W. Shakespeare, Macbeth la còpia d’una còpia d’una còpia ― Chuck Palahniuk, El club de la lluita Hi ha pocs escriptors capaços … …
Supervivent d’un cant remot
Ja fa uns anys que vaig perdre de petja el meu estimat companyó Gros (conegut també com a Bacó, Cansalada o Papada Fresca, de nom de fonts Marc), central corpulent i contundent del Turó de la Peira Club Cultural Deportiu i un dels millors rondallaires que he conegut mai. Recordo perfectament una tarda memorable al … …
Escandir aigua de Vichy. Sobre Bistecs de pantera, d’Antonina Canyelles
Com que som addicta a l’aigua de Vichy escric com em rota. Antonina Canyelles Que així el sonet amb gest de proxeneta vol consonar i cobrar feina feta. Dolors Miquel Un dia que no havia d’anar a la feina em vaig asseure en un sofà amb l’Adrià Targa. Al cap de dues hores d’esgrima parlada, … …
A propòsit d’una ètica de lectura o sobre l’alteritat dels marges
«Llegia. Llegia amb una minúcia i una atenció insuperables», així narra Maurice Blanchot com Thomas, el protagonista de Thomas l’Obscur, s’acosta a la lectura. Un mètode peculiar en què l’individu es deixa assaltar i posseir pels mots que conformen cada pàgina. Ras i curt, no es tracta en cap cas d’un jo que s’apodera de … …
«El últim cop mortal que rep la tirania»: el Teatre Complet de Joan Ramis
Un gabinet de teràpies alternatives (seré diplomàtic) ocupa la saleta exterior d’una antiga casa benestant de la Raval de Maó. Esmitjada, la parcel·la se situa entre el carrer del Rector Mort i el carrer de la Comèdia. Els noms no són mai innocents, aquí tampoc. Una església propera, en primer poc més que una ermita, … …
Algunes certeses sobre la traducció d’«En hora incerta» de Primo Levi
Principalment tenia al cap un llibre meravellós, benvolgut senyor meu, que hauria revelat uns quants secrets, alleugerit dolors i pors, desfet dubtes, donat a molta gent el benefici de plorar i de riure. En trobarà l’esbós al meu calaix, al fons, entre uns quants tràmits no cursats. No he tingut temps d’acabar-lo i és una … …